Hace varios días que no tocaba el tema del dodecaedro rombico. Es debido en gran parte porque estoy haciendo incursiones con el tetraedro, cuyos resultados espero poder describir próximamente.
La verdad es que los itinerarios están dando mucho de sí, y quizás va más rápido la aparición de nuevos enlaces que no la edición del blog. En fin, voy guardando marcadores para poderlos comer y digerir cuando tenga más tiempo.
Siendo ahora mi principal objetivo la representación gráfica del tetraedro en un Applet mediante javaView, he llegado por casualidad hasta una representación del dodecaedro rómbico. En este sitio se nos permite realizar ciertas modificaciones a un número concreto de sólidos platónicos y arquimedianos. Habrá que seleccionar en la lista de Platonic Solid, SolidRhombicDodecaedron, en la pestaña model. Allí podremos modificar el dodecaedro rombico. La 'w', nos permitirá dar movimiento a la figura y la 'q' parará el movimiento.
sábado, 25 de septiembre de 2010
miércoles, 22 de septiembre de 2010
Sincrotró Alba
Ahir vaig tenir l'oportunitat de visitar el Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès.
El sincrotró s'ubica en un edifici de forma circular de dimensions espectaculars (24000 m2). Una part d'aquest edifici, a mig camí entre laboratori i industria, i que s'ha dissenyat com si es tractés d'una instal·lació industrial, reposa sobre una llosa de formigó enorme, que es recolza sobre un mar de còdols sobre un terreny d'argila expansiva. La característica d'aquesta fonamentació dota a l'edifici de cert aïllament a les vibracions, necessari pel procés que en ell es desenvolupa.
Previ al projecte de l'edificació es varen solocar sondes al terreny durant un parell d'anys per tal de conèixer el moviment que tenia i, d'aquesta manera, poder validar tant la idoneïtat del terreny com el plantejament de fonamentació. La seva ubicació pròxima a l'estació de tren, a vies importants de trànsit i alguna fàbrica, feia imperatiu l'anàlisi a les vibracions i el desenvolupament de la instal·lació per aillar-lo de qualsevol vibració.
El sincrotró necessita gran potència energètica, que arriba en forma d'electricitat, en una escomesa directa de REE, amb transformadors propis. Les característiques de l'escomesa són molt particulars: no es permet més d'una microtallada a l'any. En aquest sentit, les instal·lacions disposen de Flywheels que asseguren la producció elèctrica sense intereferències. L'energia elèctrica fa girar grans volants d'inèrcia, que en cas de micro-tallada, ofereixen part de l'energia que enmagatzemen en forma de moviment giratori de gran inèrcia.
L'acondicionament tèrmic de les instal·lacions asseguren els 23 ºC en la gran nau de forma toroidal. L'error és entre +/- 1ºC. Tanmateix, existeix dins d'aquest toroide un anell de dimensions més petites, protegit per blocs de formigó, en el qual els 23ºC varien entre +/- 0.1ºC.
Els operaris del sincrotró que treballen dins aquest gran donut formen part dels 150 treballadors que hi treballen. A més de científics hi ha també un gran nombre d'enginyers, que desenvolupen els muntatges que necessiten els científics. Avui no es pot concebre el treball d'un científic sense la col·laboració d'un enginyer.
Per tal de gestionar els processos, l'organigrama es planteja de forma vertical, però també transversal, existint un grup que aporta els seus serveis a qualsevol de les branques verticals: acceleradors, computadores, experiments, enginyeria, administració. La concepció de branca transversal deriva en un ús eficaç dels recursos degut a què s'evita duplicitat de funcions de personal a cada branca vertical, en el cas de no existir.
El grup d'enginyeria està especialment dedicat a la creació i adequació de la llum generada pel sincrotró, a fi i efecte, que el científic pugui desenvolupar la seva tasca investigadora relacionada amb l'ús d'aquesta llum com a eina per a monitoritzar, rastrejar la matèria. Les dimensions de rastreig són de l'ordre de nanòmetres (mil milionèssima part d'un milímetre), que és l'ordre de les dimensions de la longitud d'ona dels raigs X.
Els electrons es generen al LINEC. Escalfant un fil calent a molt altes temperatures es desprenen electrons que s'injecten al circuit de rotació amb el BOOSTER. Tant un com l'altre, es troben al nucli del gran toroide. Posteriorment, els electrons giren a gran velocitat, pròxima a la de la llum, a través del tub en el qual s'hi ha fet un buit de l'ordre de 10-10 / 10-11 mbar.
En aquest moviment circular, mentre els electrons es mantenen enmagatzemats de forma dinàmica, es va corregint tant la velocitat, la trajectòria, la dispersió, mitjançant el camp magnètic creat per grans electroimans com el reagrupament dels electrons sotmetent-los en trams a radiofreqüència. Els imans de camp constant focalitzen i desfocalitzen el feix d'electrons. Es tracta d'imans dipolars, quadrupols, sextupols i els imans de camp no constant són kicker, septum i corrector.
Un cop els grups d'electrons estan condicionats, es fan girar en els vèrtex de la forma poligonal. En aquest gir, per efecte de conservació de l'energia i de la quantitat de moviment, l'electró desprèn fotons amb una longitud d'ona de la zona dels raigs X cada vegada que se li fa prendre un gir. Aquest emissió és la que s'aprofita per a rastrejar les mostres dels científics en les cambres situades en les zones pròximes als vèrtexs de l'estructura poligonal anomenades beamlines.
Vam tenir l'oportunitat d'estar dins la beamline XALOC.
La taula blava permet el moviment de la mostra dins el feix que s'aconsegueix per efecte de dos motors pas a pas, situats verticalment als extrems de la taula (blava) per tal de situar la mostra del científic (en l'aparell de color blanc) sota la incidència del raigs procedent del punt negre de la paret del fons. La franja gris sobre el cartell NO TOCAR amb la calavera és un rebaix fet a l'acer, per tal de permetre la flexió de la taula quan és sotmesa a flexions per efecte voluntari de descompensar els dos motors pas a pas.
Al darrera, al mur, uns taps numerats de color groc són la referència en coordenades per ubicar qualsevol dispositiu que s'hagi d'instal·lar a la cambra. Pel forat sobre la paret, que a la foto queda entre l'aparell de color blanc i el braç robòtic de color groc entra el raig X provinent de l'anell poligonal.
El braç de robot s'encarrega d'anar col·locant les mostres en l'aparell de color blanc. Aquest aparell permet anar movent la mostra en diferents angles, per tal de variar l'incidència del raig sobre la mostra. Amb l'ajuda de N2 líquid es manté la mostra durant més temps, encara que durant l'assaig acaba sucarrimada i cal que el braç de robot l'extregui i en posi una altra. A la foto hi manca el lector d'espectre generat un cop s'ha bombardejat la mostra. Ahir encara no l'havien muntat.
El sincrotró ofereix fins a set tipus diferents d'assaigs. A cada beamline s'ha condicionat tant els raigs X d'entrada com la lectura que se'n faci dóna lloc a les set ofertes..
La previsió de què el sincrotró entri en servei per a la comunitat científica és a principis del segon semestre de 2011.
Gràcies per l'atenció i la formació que ens varen donar el personal del Sincrotró. Bona feina! Endavant!
El sincrotró s'ubica en un edifici de forma circular de dimensions espectaculars (24000 m2). Una part d'aquest edifici, a mig camí entre laboratori i industria, i que s'ha dissenyat com si es tractés d'una instal·lació industrial, reposa sobre una llosa de formigó enorme, que es recolza sobre un mar de còdols sobre un terreny d'argila expansiva. La característica d'aquesta fonamentació dota a l'edifici de cert aïllament a les vibracions, necessari pel procés que en ell es desenvolupa.
Previ al projecte de l'edificació es varen solocar sondes al terreny durant un parell d'anys per tal de conèixer el moviment que tenia i, d'aquesta manera, poder validar tant la idoneïtat del terreny com el plantejament de fonamentació. La seva ubicació pròxima a l'estació de tren, a vies importants de trànsit i alguna fàbrica, feia imperatiu l'anàlisi a les vibracions i el desenvolupament de la instal·lació per aillar-lo de qualsevol vibració.
El sincrotró necessita gran potència energètica, que arriba en forma d'electricitat, en una escomesa directa de REE, amb transformadors propis. Les característiques de l'escomesa són molt particulars: no es permet més d'una microtallada a l'any. En aquest sentit, les instal·lacions disposen de Flywheels que asseguren la producció elèctrica sense intereferències. L'energia elèctrica fa girar grans volants d'inèrcia, que en cas de micro-tallada, ofereixen part de l'energia que enmagatzemen en forma de moviment giratori de gran inèrcia.
L'acondicionament tèrmic de les instal·lacions asseguren els 23 ºC en la gran nau de forma toroidal. L'error és entre +/- 1ºC. Tanmateix, existeix dins d'aquest toroide un anell de dimensions més petites, protegit per blocs de formigó, en el qual els 23ºC varien entre +/- 0.1ºC.
Els operaris del sincrotró que treballen dins aquest gran donut formen part dels 150 treballadors que hi treballen. A més de científics hi ha també un gran nombre d'enginyers, que desenvolupen els muntatges que necessiten els científics. Avui no es pot concebre el treball d'un científic sense la col·laboració d'un enginyer.
Per tal de gestionar els processos, l'organigrama es planteja de forma vertical, però també transversal, existint un grup que aporta els seus serveis a qualsevol de les branques verticals: acceleradors, computadores, experiments, enginyeria, administració. La concepció de branca transversal deriva en un ús eficaç dels recursos degut a què s'evita duplicitat de funcions de personal a cada branca vertical, en el cas de no existir.
El grup d'enginyeria està especialment dedicat a la creació i adequació de la llum generada pel sincrotró, a fi i efecte, que el científic pugui desenvolupar la seva tasca investigadora relacionada amb l'ús d'aquesta llum com a eina per a monitoritzar, rastrejar la matèria. Les dimensions de rastreig són de l'ordre de nanòmetres (mil milionèssima part d'un milímetre), que és l'ordre de les dimensions de la longitud d'ona dels raigs X.
Els electrons es generen al LINEC. Escalfant un fil calent a molt altes temperatures es desprenen electrons que s'injecten al circuit de rotació amb el BOOSTER. Tant un com l'altre, es troben al nucli del gran toroide. Posteriorment, els electrons giren a gran velocitat, pròxima a la de la llum, a través del tub en el qual s'hi ha fet un buit de l'ordre de 10-10 / 10-11 mbar.
En aquest moviment circular, mentre els electrons es mantenen enmagatzemats de forma dinàmica, es va corregint tant la velocitat, la trajectòria, la dispersió, mitjançant el camp magnètic creat per grans electroimans com el reagrupament dels electrons sotmetent-los en trams a radiofreqüència. Els imans de camp constant focalitzen i desfocalitzen el feix d'electrons. Es tracta d'imans dipolars, quadrupols, sextupols i els imans de camp no constant són kicker, septum i corrector.
Un cop els grups d'electrons estan condicionats, es fan girar en els vèrtex de la forma poligonal. En aquest gir, per efecte de conservació de l'energia i de la quantitat de moviment, l'electró desprèn fotons amb una longitud d'ona de la zona dels raigs X cada vegada que se li fa prendre un gir. Aquest emissió és la que s'aprofita per a rastrejar les mostres dels científics en les cambres situades en les zones pròximes als vèrtexs de l'estructura poligonal anomenades beamlines.
Vam tenir l'oportunitat d'estar dins la beamline XALOC.
La taula blava permet el moviment de la mostra dins el feix que s'aconsegueix per efecte de dos motors pas a pas, situats verticalment als extrems de la taula (blava) per tal de situar la mostra del científic (en l'aparell de color blanc) sota la incidència del raigs procedent del punt negre de la paret del fons. La franja gris sobre el cartell NO TOCAR amb la calavera és un rebaix fet a l'acer, per tal de permetre la flexió de la taula quan és sotmesa a flexions per efecte voluntari de descompensar els dos motors pas a pas.Al darrera, al mur, uns taps numerats de color groc són la referència en coordenades per ubicar qualsevol dispositiu que s'hagi d'instal·lar a la cambra. Pel forat sobre la paret, que a la foto queda entre l'aparell de color blanc i el braç robòtic de color groc entra el raig X provinent de l'anell poligonal.
El braç de robot s'encarrega d'anar col·locant les mostres en l'aparell de color blanc. Aquest aparell permet anar movent la mostra en diferents angles, per tal de variar l'incidència del raig sobre la mostra. Amb l'ajuda de N2 líquid es manté la mostra durant més temps, encara que durant l'assaig acaba sucarrimada i cal que el braç de robot l'extregui i en posi una altra. A la foto hi manca el lector d'espectre generat un cop s'ha bombardejat la mostra. Ahir encara no l'havien muntat.
El sincrotró ofereix fins a set tipus diferents d'assaigs. A cada beamline s'ha condicionat tant els raigs X d'entrada com la lectura que se'n faci dóna lloc a les set ofertes..
- BL22 - CLÆSS: Core Level Absorption & Emission Spectroscopies
- BL04 - MSPD: Materials Science and Powder Diffraction
- BL13 - XALOC: Macromolecular Crystallography
- BL11 - NCD: Non-Crystalline Diffraction
- BL24 - CIRCE: Photoemission Spectroscopy and Microscopy
- BL29 - BOREAS: Resonant Absorption and Scattering
- BL09 - MISTRAL: X-Ray Microscopy
La previsió de què el sincrotró entri en servei per a la comunitat científica és a principis del segon semestre de 2011.
Gràcies per l'atenció i la formació que ens varen donar el personal del Sincrotró. Bona feina! Endavant!
lunes, 20 de septiembre de 2010
empresas catalanas gacela
interesante documento en el que se analizan las empresas catalanas que son gacela.
domingo, 19 de septiembre de 2010
Escuela de nudos
Hará ya algunos años estuvimos en la escuela de nudos del museu naval donde un pescador nos enseñó como conseguir una serie de nudos.
Al finalizar la sesión nos entregaron el trozo de cuerda que habíamos utilizado durante la sesión de aprendizaje. También nos entregaron un DVD donde aparecía el mismo pescador realizando aún más nudos de un grado de dificultad mayor.
Hoy encontré una página interesante donde los nudos se definen matemáticamente. Claro está que las posibilidades que ofrece la matemática van más allá de la experiencia del pescador y de las enseñanzas que sus predecesores hicieron en él. MUCHAS GRACIAS.
Al finalizar la sesión nos entregaron el trozo de cuerda que habíamos utilizado durante la sesión de aprendizaje. También nos entregaron un DVD donde aparecía el mismo pescador realizando aún más nudos de un grado de dificultad mayor.
Hoy encontré una página interesante donde los nudos se definen matemáticamente. Claro está que las posibilidades que ofrece la matemática van más allá de la experiencia del pescador y de las enseñanzas que sus predecesores hicieron en él. MUCHAS GRACIAS.
sábado, 18 de septiembre de 2010
combinatoria en unión de vértices
El enlace resuelve las combinaciones que existen para enlazar n-puntos de un polígono regular de n vértices.
El resultado
maneras[n]:=(n-1)!/2
Empezando con n:=3, que formaría un triángulo que sólo se podría enlazar de 1 forma, siguiendo con el cuadrilátero, que formaría 3 tipos, el pentágono 12, etc. Nótese que hay enlaces que son análogos, aunque el orden de los puntos no genera una forma diferente. Estos contarían como 1. Se toma como combinación y no variación.
La secuencia obtenida es como sigue:
{1,3,12,60,360,2520,20160,181440,1814400,19958400,239500800,3113510400,43589145600,...}.
El resultado
maneras[n]:=(n-1)!/2
Empezando con n:=3, que formaría un triángulo que sólo se podría enlazar de 1 forma, siguiendo con el cuadrilátero, que formaría 3 tipos, el pentágono 12, etc. Nótese que hay enlaces que son análogos, aunque el orden de los puntos no genera una forma diferente. Estos contarían como 1. Se toma como combinación y no variación.
La secuencia obtenida es como sigue:
{1,3,12,60,360,2520,20160,181440,1814400,19958400,239500800,3113510400,43589145600,...}.
viernes, 17 de septiembre de 2010
...y seguimos con el orden
Ayer conseguí ordenar los Tupper de nuevo. Cada vez que hay que recoger toda la vajilla de la escurridora los nervios se ponen a flor de piel, ya que guardarlos todos de forma ordenada no es tarea cómoda.
Ahora los Tupper están guardados de forma que la tapa está en un cajón de Ikea y los recipientes metidos uno dentro del otro al estilo Matriuskas. Los demás cachibaches de cocina: bols, pequeños platos ovalados, etc. están dispuestos de más a menos accesibles en función del uso.
Queda claro que ordenar no es tan solo disponer los trastos por grupos, sino:
- disponerlos para que ocupen menos espacio, obteniendo más espacio
- sean más accesibles
- que sea fácil no perder el orden dispuesto, al meter o sacar trastos de su ubicación
Ejemplo de orden, en el MOMA de Nueva York
Durante el momento de ordenar deberemos deshacernos de cosas que no se utilizan o bien meterlas en otros lugares donde el acceso es dificultoso. Allí los tendremos durante años hasta que nos mudemos o decidamos sacarles el polvo y volverlos a meter, para ver si caben aún más trastos.
sábado, 11 de septiembre de 2010
Ferran Adrià en Harvard
Según publicaba La Vanguardia el pasado domingo, 5 de septiembre, Ferran Adrià y otros chef culinarios, impartiran un curso de Ciencia y Cocina.
El curso se vende como un estímulo al mundo científico especialmente para seguir por la senda de la investigación. Supuestamente, el curso puede generar incluso resolver por analogía dudas o aspectos desconocidos en investigación de otros campos [1] y [2].
Existe ya cierto camino recorrido por parte del centro Alícia y, paralalelamente, los restaurantes punteros en cocina científica El Bulli y los demás. Ahora es el momento de dar a conocer al grupo selecto de estudiantes de Harvard casi todo el know-how sobre las cuatro sustancias sobre las que se monta todo este tinglado.
En efecto, en mi opinión, y conste que no he leído a David de Jorge [3], toda la innovación sobre la cocina se basa en haber conjugado nuevos ingredientes y nuevos procesos, ya no digo de forma inteligente, sino de forma combinatoria, rechazando el resultado fracaso y dando y vendiendo el resultado éxito. Para esto es necesario tiempo, dinero y constancia, y como no, un poco de gracia y de marketing, para llegar hasta el gran público, la masa mundana que es quien tiene el dinero y la decisión de donde invertirlo.
La constancia y la gracia dependen de uno mismo. El tiempo individualmente visto, que para uno es el que es, se encoje o se extiende en función de cuanto se aproveche, aunque tiene un límite, que es el tiempo real, pero este tiempo individual se amplía en gran manera cuando se dispone de un equipo comprometido con tu idea (equipo bien pagado, por un lado y, apasionado, por el otro, porque forma parte de un equipo con un alto nivel de reconocimiento). Aquí llegamos al dinero, que se obtiene cuando se vende la idea y esta interesa a un buen puñado de comensales. Este dinero, bien invertido amplia el equipo obteniendose así más tiempo, una estrategia de marketing mejor y un estímulo personal que raramente toca a su saturación.
Ya hacia 1993, Eulàlia Albadalejo describía en un libro sencillo [4] qué había de ciencia en la cocina en ciertos procesos culinarios y alimentos cotidianos desde un interesante punto de vista científico. El loable trabajo de Eulàlia y el equipo que colaboró con ella en la edición de este libro editado por la Magrana no tuvo la repercusión mediática que tiene ahora la nueva cocina (sc). Fuera de nuestro país, Harold McGee [5] - Ed. Debate, siguió pasos semejantes aunque de forma exhaustiva, tal y como se estila en el mundo anglosajón.
Con todo, espero y desea a todos los innovadores del mundo de la nueva cocina que participen en el curso de Harvard les vaya muy bien!
[1] ADAMS, James L. Guía y juegos para superar bloqueos mentales
[2] BONO, Edward De El pensamiento lateral
[3] JORGE, David De Con la cocina no se juega
[4] ALBADALEJO, Eulàlia La química de la cuina
[5] McGee, Harold La cocina y los alimentos
El curso se vende como un estímulo al mundo científico especialmente para seguir por la senda de la investigación. Supuestamente, el curso puede generar incluso resolver por analogía dudas o aspectos desconocidos en investigación de otros campos [1] y [2].
Existe ya cierto camino recorrido por parte del centro Alícia y, paralalelamente, los restaurantes punteros en cocina científica El Bulli y los demás. Ahora es el momento de dar a conocer al grupo selecto de estudiantes de Harvard casi todo el know-how sobre las cuatro sustancias sobre las que se monta todo este tinglado.
En efecto, en mi opinión, y conste que no he leído a David de Jorge [3], toda la innovación sobre la cocina se basa en haber conjugado nuevos ingredientes y nuevos procesos, ya no digo de forma inteligente, sino de forma combinatoria, rechazando el resultado fracaso y dando y vendiendo el resultado éxito. Para esto es necesario tiempo, dinero y constancia, y como no, un poco de gracia y de marketing, para llegar hasta el gran público, la masa mundana que es quien tiene el dinero y la decisión de donde invertirlo.
La constancia y la gracia dependen de uno mismo. El tiempo individualmente visto, que para uno es el que es, se encoje o se extiende en función de cuanto se aproveche, aunque tiene un límite, que es el tiempo real, pero este tiempo individual se amplía en gran manera cuando se dispone de un equipo comprometido con tu idea (equipo bien pagado, por un lado y, apasionado, por el otro, porque forma parte de un equipo con un alto nivel de reconocimiento). Aquí llegamos al dinero, que se obtiene cuando se vende la idea y esta interesa a un buen puñado de comensales. Este dinero, bien invertido amplia el equipo obteniendose así más tiempo, una estrategia de marketing mejor y un estímulo personal que raramente toca a su saturación.
Ya hacia 1993, Eulàlia Albadalejo describía en un libro sencillo [4] qué había de ciencia en la cocina en ciertos procesos culinarios y alimentos cotidianos desde un interesante punto de vista científico. El loable trabajo de Eulàlia y el equipo que colaboró con ella en la edición de este libro editado por la Magrana no tuvo la repercusión mediática que tiene ahora la nueva cocina (sc). Fuera de nuestro país, Harold McGee [5] - Ed. Debate, siguió pasos semejantes aunque de forma exhaustiva, tal y como se estila en el mundo anglosajón.
Con todo, espero y desea a todos los innovadores del mundo de la nueva cocina que participen en el curso de Harvard les vaya muy bien!
[1] ADAMS, James L. Guía y juegos para superar bloqueos mentales
[2] BONO, Edward De El pensamiento lateral
[3] JORGE, David De Con la cocina no se juega
[4] ALBADALEJO, Eulàlia La química de la cuina
[5] McGee, Harold La cocina y los alimentos
Suscribirse a:
Entradas (Atom)