jueves, 29 de abril de 2021

Treballant amb cadenes en Processing

 https://youtu.be/TaPVzWBWqd4

https://github.com/shiffman/LearningProcessing

String[] words;
int index=1;
void setup(){
size(600,400);
background(0);
//String entireplay=join(lines, " ");
String[] lines=loadStrings("C:/Users/.../.../##.txt");
String entireplay=join(lines, " ");
//printArray(lines);
println(entireplay);
words=splitTokens(entireplay, ",.;:? ");
printArray(words);
frameRate(5);
}
void draw(){
background(0);
textSize(64);
textAlign(CENTER);
//text(words[index], 50+i*100,200);
text(words[index], width/2,height/2);
index++;
}


lunes, 26 de abril de 2021

Com s'escriu? - G o J (https://processing.org/)

String[] amb_gj = {
"ajudar","llegir","projecte","pluja","jerarquia","Jeroni","enutjar","formatge","Trajà","jeroglífic","petja","formatgeria","Jesús","perjuri","rajola","major","Ganges","Jacob","estotjar","girar","avantatjar","mitges","trepitjar","Sitges","setge","assetjar","Llemotges","Beniatjar","jardí","majestuós","Jordània","pluja","ajuda","Comenge","Àngel","marge","rebutjable","jugar","germà","sotjador","imatge","desitjós","fetjut","àgil","jove","salvatgisme","esbarjo","joc","imatge","jersei","conjectura","jutge","Alger","platges","jutge","oratjol","fotja","Jessè","Girona","Búger","rellotge","imaginar","joc","Jorba","ferotgia","Calonge","julivert","Fatjó","Júlia","conjunt","sutjós","heretgia","jeràrquic","aprenentatge","Joan","personatge","Japó","viatge","Virgili","calitja","heretge","enutjar","enutjós","gitano","Pallars Jussà","Jaume","politja","diumenge","Jepet","Jericó o","estrangers","argila","pijama","pagès","energia","objecte","rajar","adjacent","rebutjar","jerònim","enutjós","aljub","pitjar","coratge","jesuïta","salvatjada","Ventatjol","subjecte","espitjar","desitjar","jardí","corretja","nostàlgia","subjecció","coratgia","ginesta","corregir","corretjut","Bèlgica","joia","homenatge","equipatge","viatge","injecció","avantatjós","coratge","cònjuge","petge","Joaquim","avantatge","Alcoletge","Julià","llenguatge","heretgia","Jerusalem","fugir","massatgista","viatger","coratgia","tger","Toluges","origen","fetge","coratjós","Lieja"," Japó","jutjar","mitja","petjar","pitjor","metge","genoll","lletja","ensutjar","Salitja","gener","sutja","Ginebra.","sutge","Jofre","assetjament","Jordà","viatjar","juny","distingir","imatgeria","enlletgir","Judit","viatjant","Gisela","adjectiu","projecció","trajectòria","platja","sitja","Trebalúger","Jehovà","jerarca","llotja","Egipte","fetge","ferotge","massatge","encoratjar","adjudicar","trepitjada","metge","imatjat","majestat","Roger","Brígida","viatjar","mitjó","Jeremies","salvatge","enlletgir","sotjar","girafa","Josep","dejuni","lletja","heretge","jet","menjar","natja","ferotge","adjunt","lletjor","gent","lletjor","barreja","pàgina"
  };
String[] sense_gj = {
"a · udar","lle · ir","pro · ecte","plu · a"," · erarquia"," · eroni","enut · ar","format · e","Tra · à"," · ero · lífic","pet · a","format · eria"," · esús","per · uri","ra · ola","ma · or"," · an · es"," · acob","estot · ar"," · irar","avantat · ar","mit · es","trepit · ar","Sit · es","set · e","asset · ar","Llemot · es","Beniat · ar"," · ardí","ma · estuós"," · ordània","plu · a","a · uda","Comen · e","Àn · el","mar · e","rebut · able"," · u · ar"," · ermà","sot · ador","imat · e","desit · ós","fet · ut","à · il"," · ove","salvat · isme","esbar · o"," · oc","imat · e"," · ersei","con · ectura"," · ut · e","Al · er","plat · es"," · ut · e","orat · ol","fot · a"," · essè"," · irona","Bú · er","rellot · e","ima · inar"," · oc"," · orba","ferot · ia","Calon · e"," · ulivert","Fat · ó"," · úlia","con · unt","sut · ós","heret · ia"," · eràrquic","aprenentat · e"," · oan","personat · e"," · apó","viat · e","Vir · ili","calit · a","heret · e","enut · ar","enut · ós"," · itano","Pallars  · ussà"," · aume","polit · a","diumen · e"," · epet"," · ericó o","estran · ers","ar · ila","pi · ama","pa · ès","ener · ia","ob · ecte","ra · ar","ad · acent","rebut · ar"," · erònim","enut · ós","al · ub","pit · ar","corat · e"," · esuïta","salvat · ada","Ventat · ol","sub · ecte","espit · ar","desit · ar"," · ardí","corret · a","nostàl · ia","sub · ecció","corat · ia"," · inesta","corre · ir","corret · ut","Bèl · ica"," · oia","homenat · e","equipat · e","viat · e","in · ecció","avantat · ós","corat · e","còn · u · e","pet · e"," · oaquim","avantat · e","Alcolet · e"," · ulià","llen · uat · e","heret · ia"," · erusalem","fu · ir","massat · ista","viat · er","corat · ia","t · er","Tolu · es","ori · en","fet · e","corat · ós","Lie · a","  · apó"," · ut · ar","mit · a","pet · ar","pit · or","met · e"," · enoll","llet · a","ensut · ar","Salit · a"," · ener","sut · a"," · inebra.","sut · e"," · ofre","asset · ament"," · ordà","viat · ar"," · uny","distin · ir","imat · eria","enllet · ir"," · udit","viat · ant"," · isela","ad · ectiu","pro · ecció","tra · ectòria","plat · a","sit · a","Trebalú · er"," · ehovà"," · erarca","llot · a","E · ipte","fet · e","ferot · e","massat · e","encorat · ar","ad · udicar","trepit · ada","met · e","imat · at","ma · estat","Ro · er","Brí · ida","viat · ar","mit · ó"," · eremies","salvat · e","enllet · ir","sot · ar"," · irafa"," · osep","de · uni","llet · a","heret · e"," · et","men · ar","nat · a","ferot · e","ad · unt","llet · or"," · ent","llet · or","barre · a","pà · ina"
  };
String[] es_gj = {
"j","g","j","j","j","j","j","g","j","j","j","g","j","j","j","j","g","j","j","g","j","g","j","g","g","j","g","j","j","j","j","j","j","g","g","g","j","j","g","j","g","j","j","g","j","g","j","j","g","j","j","j","g","g","j","j","j","j","g","g","g","g","j","j","g","g","j","j","j","j","j","g","j","g","j","g","j","g","g","j","g","j","j","g","j","j","j","g","j","j","g","g","j","g","g","j","j","j","j","j","j","j","j","g","j","j","j","j","j","j","j","j","g","j","g","g","g","j","g","j","g","g","g","j","j","g","j","g","j","g","g","j","g","g","j","g","g","g","g","g","g","g","g","j","j","j","j","j","j","j","g","g","j","j","j","g","j","g","g","j","j","j","j","j","g","g","g","j","j","g","j","j","j","j","j","g","j","j","j","g","g","g","g","j","j","j","g","j","j","g","g","j","j","j","g","g","j","g","j","j","j","g","j","j","j","g","j","j","g","j","j","g"
  };
PFont f; 
float x;
int index = 0;


void setup() {
  size(400,200);
  f = createFont("Arial",16,true);  
  x = width; 
}


void draw() {
  background(255);
  fill(0);
  textFont(f,26);        
  textAlign(LEFT);
  text(amb_gj[index],x,130); 
  text(sense_gj[index+1],0.21*x,80); 

  x = x - 3;

  float w = textWidth(sense_gj[index]);
  if (x < -w) {
    x = width; 
    index = (index + 1) % sense_gj.length;
  }
}

Ortografia catalana - versió digital

 https://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf

Open processing

 https://openprocessing.org/

domingo, 25 de abril de 2021

SISTEMAS DE CONEXIÓN DEL NEUTRO Y DE LAS MASAS EN REDES DE DISTRIBUCIÓN DE ENERGÍA ELÉCTRICA -

Esquema TT

El esquema TT tiene un punto de alimentación, generalmente el neutro o compensador, conectado directamente a tierra. Las masas de la instalación receptora están conectadas a una toma de tierra separada de la toma de tierra de la alimentación 











jueves, 22 de abril de 2021

Antennes Guanys dB i logaritmes

Font: https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/0801_IEA/IEA_0801_M04/web/html/WebContent/u1/a2/continguts.html

El dB

El decibel va rebre aquest nom en honor d’Alexander Graham Bell, tradicionalment considerat l’inventor del telèfon. La raó rau en el fet que la sensibilitat que presenta l’orella humana a les variacions d’intensitat sonora no segueix una escala lineal, sinó logarítmica. Per això el decibel resulta ideal per a aquest tipus de mesures. Així, per calcular en decibels la relació entre dues potències qualssevol, s’utilitza la fórmula següent:

Es denomina decibel la principal unitat de mesura utilitzada en telecomunicacions. El decibel, simbolitzat dB, és una unitat logarítmica que és la desena part del bel, no utilitzat perquè és massa gran per a la pràctica.

Velocitat = logaritme

Què té a veure la velocitat amb el logaritme? Imaginem un turisme mitjà de 50 CV que té una velocitat màxima de 140 km/h. D’altra banda, tenim un altre turisme similar de 100 CV amb una velocitat màxima 200 km/h. Us heu de fixar que la potència de l’un respecte a l’altre és el doble, però no passa el mateix amb la velocitat. Per tant, estem davant d’una situació de resposta logarítmica.

En què P1 i P2 són les potències comparades. Si P2 és més gran que P1, el valor en decibels serà negatiu, per la qual cosa és convenient designar P1 la potència més gran. Cal assenyalar que la xifra en decibels no indica el valor absolut de les dues potències, sinó la relació entre elles. Això ens permet, per exemple, expressar en decibels el guany d’un amplificador, d’una antena o la pèrdua d’un atenuador sense necessitat de referir-nos a la potència d’entrada que a cada moment se’ls vulgui aplicar.

Exemple de mesura relativa

Si el Joan pesa 40 kg, i en Pere en pesa 120, si utilitzem un valor relatiu, direm que el Pere pesa 3 vegades més que el Joan: hem referenciat el pes del Pere prenent com a referència el del Joan.

El decibel (dB) és una mesura relativa que compara dos valors. El dB s’utilitza per indicar el guany o l’atenuació del senyal de dispositius. El guany s’expressa en dB, ja que no indica un nivell de senyal real, només indica el valor relatiu o relació del valor del senyal de sortida respecte del d’entrada.

Figura
Exemple d'utilització del dB

Un guany negatiu indica que hi ha atenuació del senyal.

Exemple d'utilització del dB

Aquest exemple ens mostra la facilitat de l’operativitat matemàtica amb l’ús del dB.

Si un amplificador d’antena ens dóna un guany de 20 dB i a continuació hi posem un altre amplificador de 40 dB, obtindrem un guany final de 60 dB. Així de simple!

Si a la sortida de l’amplificador la línia de transmissió afegeix una atenuació de 10 dB, al final de la línia hi haurà 10 dB menys de senyal, és a dir, el guany total de tot el sistema serà de 50 dB.

El sol fet d’operar amb dB ens simplifica els càlculs ja que els redueix a simples sumes o restes en la majoria dels casos; en el supòsit de no poder utilitzar el dB hauríem de fer servir complicats càlculs logarítmics.

El dBμV

Un cop analitzats els fonaments del dB, cal centrar aquesta mesura dins l’àmbit que ens pertoca; així, a l’hora de prendre mesures en una instal·lació d’antenes, veureu que l’aparell ens dóna un resultat expressat en dBμV.

El dBμV és una mesura absoluta: compara el valor que mesurem amb un valor de referència (1μV).

Així que tenim la particularitat que en antenes s’utilitza el μV com a valor de referència. Això és així perquè els mesuradors de camp el que mesuren és el camp elèctric que arriba a l’antena, i aquest es mesura en volts. El camp elèctric que rep l’antena és minúscul −de prop de μV−, i per això hem d’utilitzar aquest terme.

D’aquesta manera, per operar matemàticament amb aquests valors, serà necessari utilitzar la fórmula següent:

En què:

V1 = valor constant = 1 μV.

V2 = valor obtingut amb el mesurador de camp.

Si ens fixem en aquesta fórmula, veurem que difereix una mica de l’expressada amb anterioritat. Això és així perquè l’origen del dB rau en el càlcul de potències; en canvi, en el cas que estudiem ens referim a voltatges. V1 és un valor constant fixat amb 1 μV = 0,000.001 V. D’aquesta manera, simplement aplicant el valor obtingut de V2, l’afegim a la fórmula, calculem i obtenim el valor expressat en dBμV.

Relació de tensions i potències

La relació entre les tensions i les potències en un circuit són diferents, i per això la mesura logarítmica de la tensió és de

en lloc de la relació de potències, que és de

Això és degut al fet que la relació entre tensions i potències no és lineal:

En la realitat, tot plegat és una mica més senzill, ja que els aparells que utilitzareu per mesurar ens donen el valor en dBμV directament, ells sols apliquen la fórmula. Que bé, no?

El que sí que hem de tenir clar és el que ens indica l’aparell, i també a la vegada ser conscients de la magnitud dels nivells indicats: si són normals, elevats, excessius, etc. Així, per comprendre-ho una mica més, fixeu-vos en els exemples següents.

Exemples de mesura del senyal

Exemple 1

A partir d’una antena, mesurem el senyal que ens arriba del canal 45 UHF, i l’aparell corresponent ens dóna un valor de 240 μV. Calculeu el nivell de senyal captat per aquesta antena en dBμV.

El dBμV és una mesura de nivell real, ja que està referida a un valor d’1 μV.

Solució

Nivell de senyal captat en dBμV = 20 x log (V2/ V1).

Nivell de senyal captat en dBμV = 20 x log (240 μV / 1 μV) = 47,6 dBμV.

Heu de tenir sempre present que el valor utilitzat com a referència per fer mesures en circuits d’antenes és d’1 μV.

Exemple 2

En la figura.19, tenim una antena que rep un senyal de 20 dBμV, la connectem a un cable coaxial de 25 m. Amb una pèrdua de 15 dB, que finalment va connectat a un amplificador de 60 dB. Esbrineu el nivell de sortida de l’amplificador.

Facilitat d'operar amb dB

Quan realment obtenim un bon benefici és a l’hora d’operar amb dB. Si tots els elements d’un circuit tenen el valor de guany o d’atenuació en aquesta unitat, sols ens cal sumar (els guanys) o restar (les atenuacions) per obtenir el resultat. És molt útil en el seguiment i en la localització de possibles avaries en aquest tipus d’instal·lacions.

Solució

Abans de tot, ens fem el dibuix per entendre millor la situació.

En aquest cas, com que tots els elements del circuit donen el valor en unitats referides al dB, podem operar directament sense utilitzar les fórmules explicades.

Nivell de sortida = dBμV antena - dB cable + dB amplificador.

Nivell de sortida = 20 dBμV - 15 dB + 60 dB = 65 dBμV.

FiguraExemple de càlcul de circuit

La taula.2 mostra, a tall d’exemple, la relació que hi ha entre el valor d’una magnitud expressada en volts (V) i el seu valor equivalent en dBμV.

Taula: Taula orientativa de conversió
Valors normalitzatsVoltatge (μV)Equivalència dBμV
1 μV10 dBμV
10 μV1020 dBμV
100 μV10040 dBμV
0,5 mV50054 dBμV
1 mV1.00060 dBμV
5 mV5.00074 dBμV
10 mV10.00080 dBμV
50 mV50.00094 dBμV
100 mV100.000100 dBμV
0,5 V500.000114 dBμV
1 V1.000.000120 dBμV


viernes, 16 de abril de 2021

Pistó pneumàtica - velocitat avanç

 El control de la velocitat de sortida s'un pistó es farà controlant l'estrangulament de la sortida d'aire mitjançant vàlvula de caudal.

https://youtu.be/Hqe3KSpx5mE

En un cilindre de doble efecte, ens pot interessar controlar la descàrrega en el desplaçament negatiu per motius de la càrrega que recau sobre el pistó.

La pressió de l'aire no serà tan sols la del sistema d'aire comprimit, sinó també la del pes que exerceix una possible massa.

En el dibuix, la opció B no seria pas correcta (fixeu-vos en la posició de la bola).



En el cas d'un cilindre de simple efecte, l'opció A continuaria essent la correcta.

La càrrega mostrada per la fletxa blava podria considerar-se com la mostrada a la imatge.





Curs Formació LOGO Soft Comfort

 https://support.industry.siemens.com/cs/document/109757017/logo!-web-based-trainings?dti=0&lc=de-WW

Johnson Ring

http://tutorialesdeelectronicabasica.blogspot.com/2020/02/contador-de-anillo-johnson-y-contadores.html

https://docs.google.com/document/d/1qtqpuW46cZL3ro1G-5SwQ5_qfpmgsJqIRuz2Vgp7MMY/edit